Cançó Resposta

Bueeeeeno, ja s'ha acabat Cançó Resposta, un altre capítol del curs que es tanca... i una altra gran setmana.
Cançó Resposta segur que deu sonar a xino per molts del que em llegiu; és un Festival de música solidari de la nostra escola on els nois i noies creen cançons i després toquen al teatre....
Acabada l'edició d'aquest any, a part de celebrar que va anar molt bé (i celebrar que ja s'ha acabat, quina feinada!!), tenia ganes de recordar a alguns aquelles èpoques en les que us vau posar un gorro de palla i cantàveu "vine amb mi, algú t'ensenyarà, a veure la vida des d'un altra costat...", o bé "un crit per la paaaau fes-lo sentir tant fort com puguis", entre d'altres cançons involvidables de la inolvidable formació "Fórmula Jove" o "Suc de taronja". Doncs si, Oscar, Puji, David, DAni... no sé si hi algú més per aquí, han passat per l'escenari de cançó resposta. A veure si remenant porai trobo fotos i les penjo per aquí...
És d'aquells records especials del cole, hores fent cançons, hores assajant, nervis, esperar el veredicte del jurat, l'emprenyada si no guanyaves, o l'any que vam guanyar... en fi, jo encara hi estic ficat ajudant als nens que fan cançons, però els qui fa tants anys que ho vau viure... segur que us he tocat la fibra, eeeeeeeeeh?
Apa, una musical abraçada!

Coses que em passen

Bon dia! Ultimament escric poquet... arribaran temps millors a la feina! tots passem aquelles èpoques que t'endús feina a casa, i ja se sap, un mestre a final de tri-mestre... però bé, igualment en aquests moments, com que hi ha gent que entra al blog i el llegeix, no vull que deixeu de saber algunes cosetes que em passen... encara que sigui telegràfic!

- Estem absolts, totalment, nosaltres i l'asseguradora. Ja va sortir la sentència; no puc donar més detalls, però ha sigut una gran alegria... molt i molt gran. Sortim del túnel. (ull amb els comentaris, no m'els feu borrar com l'altre cop, ja sabeu que el tema és delicat... si algú vol detalls, mail personal...)

- Des de fa un parell de setmanes, m'amago aquí dins... i us ho juro que m'hi perdo (jijiji)

- Ahir vaig estar al Camp Nou. Sí, si, Barça - Madrid. I encara que vaig patir com mai he patit (la meva dona us ho pot confirmar), ha sigut una experiència. Realment, hem convertit el futbol en una cosa tan grossa, que no m'extranya que de vegades hi prenguem mal. Però... quin partidàs! (i per cert, miro de ser objectiu... jo crec que és penal)

- Ja tinc vol i hotel... sabeu on és això? va, proveu-ho, que és molt fàcil... però no us precipiteu que es pot confondre. (si algú té informació, alguna web, alguna ruta, algun secret... ho agrairé molt!!!)

Segur que hi ha una pila de coses més... però bé, quan torni a actualitzar ja us les aniré explicant. No deixeu de venir, que hi haurà temps millooooooors.

Grushecky, viejo rockero

Divendres passat ens va tocar la loteria. Em vaig assabentar fa setmanes que venia un tal Joe Grushecky a Mataró. Francament, ni em sonava, però la pàgina on vaig veure la notícia, també hi deia que havia col·laborar amb Bruce Springsteen en alguns discos, i que havien cantat junts en varis concerts... i fins i tot que en Bruce posava veu al darrer disc. I per cert, Bruce va guanyar un Grammy amb una cançó feta a mitjes amb ell, Code of Silence.

Total, que vaig "aconseguir" el disc de Grushecky (A good life)... i em encantar. Vaig comprar entrades pel seu concert, vaig aconseguir un parell de discs més seus (en especial Down the road apiece, recopilatori en directe).
I ves per on, que un parell d'hores abans passem per Privat a retirar les entrades, i em van deixar entrar per veure com sonoritzava. Impressionant. Vam arribar prou aviat al concert, i vam agafar taula i cadira davant mateix de l'escenari (De fet, a peu pla). Va tocar un teloner (Ron Vudú, potser deuen tenir un bon disc, en directe... bueno, fluixet), i després van sortir ells.
I després Grushecky and the Houserockers. Ell, bastant granadet. El seu guitarra, un avi, de veritat, encorvat i arrugat. Un jovenet (català) a l'altra guitarra, i un negre veteranu a la bataca.
Dues hores i disset cançons després, vam marxar amb la sensació d'haver estat a un dels millors concerts que es pot veure avui en dia; cançons rockeres, al més pur estil clàssic, però sense semblar carrincló, guitarres potents, però no estridents, tocades amb sentiment i mesura, i una química amb el públic espectacular. Ens vam quedar tot amb ganes de més.
I no devíem ser més de 300 persones. Quina pena tan gran pensar que mentre la jovenalla del país somia amb fer espectaculars girs de cintura, i aprendre a fer tonadilles comercials, i vendre milers de discos en quatre dies, gent com Grushecky passa per MAtaró sense que gairebé ningú se n'adoni, i deixi un rastre de 40 anys de música, de guitarra, de qualitat, i sobretot, de treballar i treballar per poder arribar a aquesta edat amb un nivell musical tan increible.
A www.grushecky.com podeu saber-ne més, i baixar-vos un parell de cançons; us aconsello especialment Lake Pontchartrain, i fins i tot teniu vídeos al youtube.
Rock'n'roll forever!