el mapa de la inversió

No sé si està trucat, m'imagino que no... ja m'ho direu. Potser molts ja ho havíeu vist, jo encara no. Más madera.

Contra radicalisme... radicalisme

Ha passat, és clar. Mireu-ho aquí, però jo ha sabeu. Tots ho sabíem. Es veia a venir. Les postures radicals, extremes, desproporcionades, incoherents fins i tot, provoquen el mateix efecte a la inversa. I és que tothom té la sensibilitat a flor de pell. Ara comença una espiral que va començar amb un fet per mí totalment horrible i rebutjable com és cremar una foto... però que s'ha disparat per la reacció desproporcionada d'alguns sectors del país.
No sé si demanar un encenedor i posar-me a la cúa... no ho crec perque va contra els meus principis. Però més endins, més enllà d'un fet superficial com cremar una foto, alguna cosa em torna a bullir com quan tenia 14 encesos anys, i em sembla que cal tornar a caminar, i tornar a posar antigues utopíes nacionalistes una mica més amunt en el meu ordre de prioritats. Al final, ens les tindrem

impotència

Avui he sentit a la ràdio que li poden caure dos anys de presó a un dels implicats en haver cremat la jeta dels nostres estimats monarques. No entraré en qüestions d'ideologies polítiques, primer de tot perquè no és el que m'interessa ara mateix, i segon, perquè sóc un ciutadà molt raset i no en tinc ni idea
No fa massa, i fins i tot en tinc un post, la justícia va machacar "el jueves" per una portada satírica també contra la monarquía.
Mentrestant, com tots ja sabeu, lectors fidels, a mí m'han buidat el pis; els mateixos mossos em van dir que són una banda de xilens, que els estan intentant vigilar, que saben qui són; em van descriure amb pèls i senyals el seu modus operandi... i fins i tot em van dir que a un ja el tenen identificat, saben fins i tot l'adreça... però no poden fer res si no els enganxen amb les manos en la masa. Fins i tot un dels mossos, a qui coneixia personalment, em va dir en confiança que si els agafaven era molt difícil que estiguéssin més de dos mesos a la presó.
Jo no entenc de política, entenc més de sentiments, sobretot dels meus... i crec que també de sentit comú (que res té a veure amb la política, més aviat, són termes oposats). Al meu cervell de ciutadà ras de peu pla, no puc entendre com pot anar un home a la presó per cremar un foto, i com poden estar els fills de puta que em van obrir el pis a mi i a una pila de gent humil més tan tranquils pel carrer, quan la policia sap perfectament qui són, on viuen, com actuen...
Sentint la notícia a la ràdio, a la meva dóna se li ha escapat espontàniament un "la justícia està fet amb el cul!" que m'ha arribat a l'ànima, sabent el moment que estem passant.
Dos anys de presó per cremar una foto... però què està passant!!!???

No ho puc entendre, estic furiós, em sento impotent, la ràbia em menja... i només demano al cel que no em trobi mai de cara amb el fill de puta que va entrar a casa... i que si es dóna el cas, més val que em cagui a les calces i surti corrents... perquè com em vingui al cap què farà la justícia amb ell (o sigui, res, o potser dos mesos d'allotjament), igual em dóna per destripar-lo i degollar-lo amb un ganivet de cuina.
I paro d'escriure, perquè encara prendria mal. Merda de tot!!!!

Violat

Dijous van entrar a robar a casa. A plena llum del dia, a les 12 del migdia. Sabien que no hi havia ningú al bloc, ho tenien tot controlat, tothom treballa... i cap a dins. No van ni rebentar la porta, nosaltres convençuts que teníem una porta segura, van tardar dos minuts a rebentar el bombí sense fer ni tant sols soroll. El botí, dues teles LCD i el portàtil. Per sort, no va haver-hi destrossa, sí que van obrir armaris, però no van remenar res, tenien molt clar què buscàven. Van poder agafar DVDs, radiocassets, mp3, mòbils... però res de res, no van ni obrir calaixos. Només van escampar el joier per damunt del llit, la resta, intacte

Veurem com es porta l'asseguradora aquest cop, de moment la porta va quedar arreglada en poques hores, d'urgència, i cobert al cent per cent... ara veurem el que hi havia a dins.

Va venir la científica després a buscar empremtes i tal... ja veus, duien guants, evidentment... però el millor de tot és que saben qui son (una banda de xilens que estan actuant per la ciutat), i que fins i tot n'hi ha un que saben qui és, el tenen identificat per unes empremtes a un altre lloc, i saben fins i tot on viu... però si no el troben "con las manos en la massa" no poden fer-hi res. En fi...

Malgrat tot, el cop moral és duríssim; la sensació de no estar segur ni a casa no es pot explicar, la por i la inseguretat, la ràbia i la impotència... no són explicables per escrit, per això he tardat dies a posar-ho aquí.

Us deixo alguna imatge de la nostra intimitat robada... i em reservo un post per explicar-vos coses sobre els panys, dels que m'he convertit en un expert.

Van enretirar el sofà per poder desendollar el carregador del portàtil... per a què veieu que clar que tenien el que volien.L'habitació, la part més maltractada, el joier obert, els calaixets damunt el llit, el cable del DVD, calaixos remenats...