dimecres, 7 de febrer de 2007

En Pólvora


Vagi per endavant que sóc mooolt ignorant en el món teatral, però, com sempre, crec que mirar de ser crític des de la humilitat és bo... encara que la cagui.

És una obra interessant, com totes les de Guimerà, i la versió de Belbel aconsegueix almenys mantenir-te atens gairebé tota l'estona. Per tant, aprovat.

Però ja està. Peco de no haver llegit la obra de Guimerà, i per això no sé què cal atribuir a ell i què a Belbel; trobo que les dues històries que van paraleles (triangle amorós i moviment obrer) no es deixen desenvolupar una a l'altra, no s'ajuden, i acabem veient un drama passional ple de tòpics que no toca cap fibra, i una visió molt light de la revolta obrera, molt... no sé, com romàntica, amb herois, i l'amor entre obrers, i que tots som germans... a mi no em va moure tampoc la fibra social.

Els actors principals (a qui francament només conec de Porca Misèria) són en Manrique (Marcó) i l'Anna Sahun (Taneta)... i a mi no m'han agradat, em sembla que el registre clàssic no els acaba d'encaixar, i alguns deixos que queden molt bé en altres contextes (televisius), potser no quadren amb el català d'en Guimerà... sobretot ella, que de fet tampoc no m'agrada a la tele. De fet, no sé de qui deu ser culpa, però a mi em sembla que hi ha força sobreactuació, tant del protagonista, com del seu amic (Toni). El millor, en Jordi Banacolocha (o com s'escrigui), que es un veteranu de nassos, que converteix cada actuació seva en una actuació magistral.

Això si, un decorat, ambientació, efectes, iluminació... molt bons.

Doncs això... un bon rato, però no arriba res al fons, ni emoció, ni excitació social... tot queda molt superficial, poc profund.

3 comentaris:

Txell ha dit...

Ja ho deia el meu pare... la crítica la deixava fatal! Els dos protes no estan a l'alçada i en Julio Manrique crida com un animal!

Puji ha dit...

Guimerà superficial? No conec aquesta obra, però segur quie és culpa del Belbel.

Si d'alguna cosa es pot criticar Guimerà és de parlar sempre del mateix i amb la mateixa profunditat.

El Belbel aquest em sembla que el que li passa és que el desborda la feina. No es poden fer moltes coses i totes bé.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Suposo que és dificil posar-se en una época en la que le moviment obrer simplement existia. Per que avui dia qui es reconeix com obrer?