contra la censuraaaaa!!!

Multa a El Jueves

Què fem!!! On anem a manifestar-nos!!=?? què s'ha de cremar??? on cal recollir firmes!!???
QUE PODEM FEEEEEEEER!!!!!

Quadre d'estiu a la piscina

El pare i la mare estirats a la tumbona. Els nens, posem-li Pere (8-9 anys), i posem-li Albert (11-12 anys), jugant a la piscina. Durada de l'escena, si fa no fa, mitja horeta.

Perla 1 - EDUCACIÓ EN LA PAU
En Pere i l'Albert discutint per un vaixell de joguina per jugar a la piscina
PERE: va, dona-me'l, va, va, joder, doname'l, tonto, vaaaaa...
PARE (sense aixecar la vista, estirat a la tumbona): Pere, si et torno a sentir, et fotaré una hòstia que aniràs plorant cap a casa.
Perla 2 - EDUCACIÓ EN L'AUTOESTIMA
PERE: no m'el dona, jo vull jugar, és meu, no li he deixat..
MARE: Pere, mira que ets egoísta...i repelent... i ets, ets... tonto, eh!!!
Perla 3 - EDUCACIÓ A CASA
PERE: joder, Albert, et gilipolles, eh!! doname'l!!!
PARE: (Estirat, sense aixecar la vista) Pere, tu vas a una escola
PERE: Sí que hi vaig!!! i trec bones notes!!!
PARE: Doncs no ho sembla, perquè mira que ets maleducat! que t'ensenyen a l'escola? Maleducat!
Perla 4 - EDUCACIÓ EN EL CONFLICTE
MARE: vul silenci, no us vull sentir més! a cap dels dos!
ALBERT: (per sota el nas, pero perfectament audible, diu un "mot" al seu germà)
PERE: Calla!!!
ALBERT: Ho torna a repetir
PERE: CAlla, joder!!!
Així vàries vegades. Al final, en Pere es posa rabiós, i comença a donar cops amb la mà a terra i a la barana.
MARE (rient): però que fas!!! ha arribat l'hora de les "tortas"! EStàs com una regadera, fill meu!! Quin nen més tonto!!!
Perla 5 - EDUCACIÓ DES DE LA PROXIMITAT
PERE: No riguis, no rieu, joliiiin!!!! (s'acosta a la mare com si l'anés a pegar. Evidentment, només li dona una lleu empenteta a les cames)
MARE: mira que al final et faré mal, eh? au, va, ves al bar a berenar, seu a una taula, allà beny lluny, i ves fer punyetes!!!

Tot això, en mitja hora. No sé si hi ha algun pare o mare que llegeixi aquest blog... no sabria què dir-vos...

és el dia

Bon dia

Avui torno a treballar

Descansin en pau les vacances

Bentornat

Bon dia!!! Ja he tornat de vacances... no em reconeixeu? sóc jo!!

PD- Em queda pendent el post de Salamanca. Ja hi penso, a veure si avui...

El Jueves

No escriuré més del que ja s'ha escrit en mil llocs, o del que s'ha parlat a mil bars. Simplement, m'afegeixo a la gent que ha posat la portada prohibida de El Jueves al seu blog per a que no quedi en l'oblit.

I no ho faig per cap ideologia política, sinó com a suport a la llibertat d'expressió.

Apalins!

l'expoli

No és llegenda negra. És veritat. Jo hi he estat. He estat a la porta del Archivo Nacional de la Guerra Civil. I és veritat, a tots els mapes que jo tinc posa que està al Carrer Gibraltar... fins i tot el mapa "oficial" de l'oficina de turisme. Però ja no existeix aquest carrer, ara es diu Calle El Expolio. Feia 400 anys que aquest carrer es deia Gibraltar...
Jo pensava - tenia l'esperança- que tot hagués sigut un rumor, o que havia quedat en mera intenció. Però no, l'alcalde de Salamanca, el senyor Julian Lanzarote, va canviar el nom del carrer on hi ha l'arxiu i li posar El Expolio després de que els papers de la guerra civil tornéssin a Catalunya.

Quin nom tan encertat! Finalment, els documents que van ser expoliats de tot l'estat durant aquells anys negres estan a un lloc amb el nom que el identifica: l'expoli. Gràcies, senyor Lanzarote, per recordar a tota Espanya d'on prové el seu estimat arxiu. Només cal posar-li el cognom: l'expoli... franquista!

El senyor Julian Lanzarote, per a que el conegueu, va tenir durant mesos una pancarta penjada als balcons de la Plaza Mayor de Salamanca en contra del moviment de l'arxiu. Mesos després, quan a un balcó de la plaça van penjar una bandera multicolor pro-gay el dia de l'orgull, la va fer retirar dues vegades dient que la plaça és un monument patrimoni de la humanitat, i que no hi pot penjar una bandera tothom que vol... coherent, eh? a més, sapigueu que al capdamunt de l'ajuntament hi ha una bandera espanyola amb.... UN TORO!!! si, un toro, negre, rollo osborne. Deu ser patrimoni...

Ironíes apart, el que fa més ràbia de tot plegat és que aquesta persona és alcalde d'un Ajuntament. És una persona que mana, que lidera, que té poder, que pot decidir... Gent com aquesta, amb aquest tarannà rabiós, incontrolat, irreflexiu, amb un ego descontrolat, està manant i dirgint un poble, una ciutat, una regió... i n'hi ha molts com ell, siguin de signe clarament franquista (ja no dic ni de extrema dreta), siguin progressistes, nacionalistes... tan me fot. Gent que, per ser on són, amb un cop de geni poden prendre decisions - o com a mínim fer propostes - arbitràries, egoistes, encara que després hagin de passar per una cambra (alguna cosa bona té la democràcia).

Fixeu-vos com el voltant del nom del carrer està emblanquit... de la quantitat de vegades que han hagut de netejar les pintades que els propis veïns han fet, fent alusió al ridícul de la situació. Quina forma tan absurda de crear i multiplicar la tensió... Per cert, que els dos diaris regionals i locals (Gaceta i Tribuna) van fer enquestes on un 60% dels salmantins que van participar estaven en contra del canvi.

Què menys que demanar-li a la gent que pren decisions, que com a mínim ho facin des de la reflexió, des de l'objectivitat... no des de la rauxa; això deixem-ho per les vacances i els dissabtes a la nit, o la sobretaula de carajillo, copa y puro amb els amigotes que fa 40 anys van fer que fossis algú... no volem saber com, senyor Lanzarote.

...toledo...

Ciutat castellana per excelència. És a dir, ciutat àrab, com totes les castellanes, duela a quien duela. Un enrevessat apilonament de carrers petits, estrets, que giren i regiren, pujen i baixen com cabrons, i que de cop no tenen sortida. No m'havia perdut mai tant fins i tot amb un mapa a la mà. A més, en consonància amb el nivell turístic de la zona, per molt que diguin, coses mal indicades, carrers sense nom, places que no surten al mapa... Per molt que siguin patrimoni de la humanitat, malameeeeeeeeeent! De fet, tot plegat augmenta el mite de ciutat misteriosa i plena de racons i raconades... ja els va bé.

És una visita esplèndida, no es pot perdre la sensació de visitar un temple de cada una de les tres religions: la brutal catedral primada, les runes de la Mesquita que ara es diu Cristo de la Luz, i l'antiga sinagoga de Santa Maria la Blanca. I, com totes aquestes ciutats que es conserven tan be, passejar i passejar, de dia i de nit, i sentir-te ne una altra època.

Cal no oblidar que durant 3 o 4 segles va ser Capital del Reino, fins que Felip II la va traslladar a Madrid (no sé si us sona el lloc... era una meerrrrddddaaaa de poble fins aquell moment).

Alguna perla:

Siiiiiiiii.... vam pillar la Festa Major, i hi havia gegaaaaaaaants!!! per cert... vaya kk de programa, glòria a les Santes. Ni tan sols han descobert el joc que dona fer un cartell de merda per a que la gent raji i entri en calor.

Després de fer unes tapetes a la plaza de Zocodover... doncs un puret, si senyor!!! (puret, puret, un reich mini, que de lo altre no en prenc maaaaaaaaaaaaaai)

















La Sinagoga de Santa Maria la Blanca, temple jueu.


















L'antiga mesquita del Cristo de la Luz (abans no es deia així, clar, clar...). Però mira, diu la llegenda que a l'Alfons VI se li va aparèixer un cristu benditu amb un farolet (rollo reis mags) entre els murs de la mesquita quan va reconquerir la ciutat. I clar, en van fer una església. Sempre tan respectuosos.

...segovia...

Doncs mira per on, que a la recta final de les vacances, que aquest any ens hem regalat ben llargues, tinc accés a internet... i una distracció més serà posar cosetes al blog, que ja vaig reanimar una miiiiiiica just abans de vacances.

Per començar, Segovia. Macu, sí senyor, maaaaacu. Una ciutat que s'ha cuidat... bé, de fet, és al revés; com que en tres segles de decadència ningú s'hi va fixar... tot està com estava, i clar, una joia perfectament conservada. Molt aconsellable per passejar pels barris més antics (canonjías, caballeros...), i pel carrer real. I evidentment, menjar cochinillo!!!

Us deixo quatre joies imprescindibles:

Menjant tapas a la Plaza de Medina del Campo! Tot un luxe... la tapa, i la plaza, és clar.

Pels qui anue de cultes, que sapigueu que l'enoooorme aqueducte de Segòvia també arriba a ser petitonet i fins lletjot.

Un quart de cochinillo asado (la resta no me l'havia menjat, burrus. Com que èrem dos, només tocava això)

Ens sis segles poques coses han canviat. El qui la té més llarga, mana. I com que "quien a buen àrbol se arrima..."