dimarts, 21 d’agost del 2007

l'expoli

No és llegenda negra. És veritat. Jo hi he estat. He estat a la porta del Archivo Nacional de la Guerra Civil. I és veritat, a tots els mapes que jo tinc posa que està al Carrer Gibraltar... fins i tot el mapa "oficial" de l'oficina de turisme. Però ja no existeix aquest carrer, ara es diu Calle El Expolio. Feia 400 anys que aquest carrer es deia Gibraltar...
Jo pensava - tenia l'esperança- que tot hagués sigut un rumor, o que havia quedat en mera intenció. Però no, l'alcalde de Salamanca, el senyor Julian Lanzarote, va canviar el nom del carrer on hi ha l'arxiu i li posar El Expolio després de que els papers de la guerra civil tornéssin a Catalunya.
Quin nom tan encertat! Finalment, els documents que van ser expoliats de tot l'estat durant aquells anys negres estan a un lloc amb el nom que el identifica: l'expoli. Gràcies, senyor Lanzarote, per recordar a tota Espanya d'on prové el seu estimat arxiu. Només cal posar-li el cognom: l'expoli... franquista!

El senyor Julian Lanzarote, per a que el conegueu, va tenir durant mesos una pancarta penjada als balcons de la Plaza Mayor de Salamanca en contra del moviment de l'arxiu. Mesos després, quan a un balcó de la plaça van penjar una bandera multicolor pro-gay el dia de l'orgull, la va fer retirar dues vegades dient que la plaça és un monument patrimoni de la humanitat, i que no hi pot penjar una bandera tothom que vol... coherent, eh? a més, sapigueu que al capdamunt de l'ajuntament hi ha una bandera espanyola amb.... UN TORO!!! si, un toro, negre, rollo osborne. Deu ser patrimoni...
Ironíes apart, el que fa més ràbia de tot plegat és que aquesta persona és alcalde d'un Ajuntament. És una persona que mana, que lidera, que té poder, que pot decidir... Gent com aquesta, amb aquest tarannà rabiós, incontrolat, irreflexiu, amb un ego descontrolat, està manant i dirgint un poble, una ciutat, una regió... i n'hi ha molts com ell, siguin de signe clarament franquista (ja no dic ni de extrema dreta), siguin progressistes, nacionalistes... tan me fot. Gent que, per ser on són, amb un cop de geni poden prendre decisions - o com a mínim fer propostes - arbitràries, egoistes, encara que després hagin de passar per una cambra (alguna cosa bona té la democràcia).

Fixeu-vos com el voltant del nom del carrer està emblanquit... de la quantitat de vegades que han hagut de netejar les pintades que els propis veïns han fet, fent alusió al ridícul de la situació. Quina forma tan absurda de crear i multiplicar la tensió... Per cert, que els dos diaris regionals i locals (Gaceta i Tribuna) van fer enquestes on un 60% dels salmantins que van participar estaven en contra del canvi.
Què menys que demanar-li a la gent que pren decisions, que com a mínim ho facin des de la reflexió, des de l'objectivitat... no des de la rauxa; això deixem-ho per les vacances i els dissabtes a la nit, o la sobretaula de carajillo, copa y puro amb els amigotes que fa 40 anys van fer que fossis algú... no volem saber com, senyor Lanzarote.