dissabte, 12 d’abril de 2008

un argument més


Només un gest. Algun petit gest, algun detall de que ens entenen, de que teníem una mica de raó, de que ens havien maltractat, que ens havien gairebé insultat... o encara que fos perquè els vots catalans (encara que no meus) els han donat el poder... ens hagués fet taaaant feliços!

Però no, ni així, de cap manera, no hi ha res a fer. Reprovada a Catalunya, gairebé reprovada al Parlamento, amb una actitud prepotent, gairebé insultant i irrespectuosa, més propia del partit de l'altra banda, sense una paraula de disculpa, un gra d'humilitat, un punt de comprensió cap als qui l'hem patit aquests anys...

Doncs aquí la tenim; una prova més, un argument més, de que no els importem, que no té cap valor la nostra veu i la nostra paraula (menys quan parlem de sobirania), ni la manifestació multitudinària que es va fer... ni el nostre "corasonsito". Quin detall hagués sigut, eh? "mira, después de todo, lo has hecho bien, hija, pero como en media España te odian, vamos a tener contentos a la gente, que al fin y al cabo, la política viene a ser eso..."

Va, home, va. I el PSC ja es pot canviar el nom i posar-se i posar-se PSOE B, i avall. Ja no té sentit la seva existència després de la merda de ministeris que els han donat, que els hagin colat a Bono, i que aquesta senyora maleducada, prepotent i basta continui enfotent-se de nosaltres.

Zapatero, ja no cola res. Ni les balances ("yo publicaré" sona igual a "yo apoyaré"...).

Com més lluny millor. Cada cop més clar. Un argument més. Sense ni aquests petits gestos, no podem creure en aquesta fórmula de paisets dins d'España.