Millet o la impunitat

No en tinc ni idea de lleis. O ben poca cosa. Perquè sóc un ciutadà de peu pla (d'una menestralia encisadora, com diria aquell...) i clar, no és la meva feina, no és el meu món, i no el domino.
Segur que perdria en un debat obert amb qualsevol iniciat jurista, però la sensació no me la treurà ningú... El meu concepte de justícia, en positiu i negatiu, és que cada acció té la seva reacció, i com més ràpida, més efectiva. Quan veig un nen que pega un altre, la reacció és immediata, i aquest nen rep una reacció (reflexió, càstig, el que sigui!). Si no el veig, però m'ho diuen, i ell m'ho reconeix... doncs igual. Si un nen fa una cosa ben feta, se'l felicita, se'l premia, o el que sigui. Aquest és el meu concepte de justícia... simplot, oi? com jo... com la majoria de gent de peu pla. Que, al cap i a la fi, és la majoria de gent viva del planeta... la gran majoria! La immensa majoria!
Doncs si 4 mesos després de reconèixer públicament la seva estafa, el senyor Millet encara no és a la presó, no puc evitar tenir la sensació de injustícia. I més enllà encara, la sensació de incoherència: quina prova més clara vols per tancar un tiu que la seva pròpia confessió? I a partir d'aquí, ja passo a la impotència i la ràbia... i després, més calmat, a la desconfiança.
Desconfiança en un sistema que permet a aquest home estar al carrer, al que trenca cada nit vidres de cotxes del meu veïnat estar al carrer, al que van detenir a dins d'una casa robant estar al carrer... i que, en canvi, fa que si jo deixo el cotxe mal aparcat una hora en un lloc desert a les 10 de la nit em segrestin el cotxe i hagi de pagar 150 euros (és un exemple, no estic rabiós per una grua inoportuna).
No sé explicar-me millor... perquè no sé de lleis, sóc un tiu simplot del carrer que li passa un cop més allò de que mira al seu voltant, veu les coses que passen, i pensa que no reconeix aquest món que hi ha al voltant, que se sent envoltat d'injustícia, que li crea ràbia, impotència... i desconfiança. Desconfiança en la llei, en els jutges, en un dels pilars del món democràtic.
Mira si tinc desconfiança que tinc clar que Millet no anirà a la presó fins d'aquí dos o tres anys com a mínim, quan es faci el judici, sentència, recursos, etc. Llavors ja serà una mica més vell, i en poc temps sortirà per allò humanitari de que pugui passar la vellesa... total, haurà viscut 20 anys com un rei, dos o tres anyets a la presó (si hi va finalment), i la dolça vellesa a casa. Com odio aquest home, amb tota la meva sang, quina ràbia.
I si tots els ciutadans de peu plà estan com jo? Impotents, rabiosos, i desconfiats? Som la gran majoria de la gent del món... estem creant un monstre.