Mataró Nord... visió estratègica?

Fa 20 anys ja es parlava del creixement de Mataró cap a l'Oest (o sigui, l'actual Via Europa i el barri del voltant), i cap al Nord (o sigui, el barri de l'Havana, Escorxador, i Cal Collut... i Rocafona, clar)... per no parlar de infinita polèmica de la urbanització o no de les Hortes de les Cinc Sènies, més al Nord encara.

Als qui no sigueu de Mataró això us sonarà a xinès, però el que vinc a dir és que ja fa més de 20 anys que està planificat aquest creixement, que estava en marxa, que havien començat les intervencions urbanístiques... ¿planificat?

Tota aquesta previsió de creixement imparable coincidia amb un dels grans moments i oportunitats de la comarca: l'ampliació de l'antiga A19 (actual C32) fins a Palafolls, creant una ronda entorn de MAtaró amb tres carrils d'anada i tornada, i amb tres accesssos nous a la ciutat; Mataró Sud, Mataró Oest... i el tercer???? doncs aquí està el tema; malgrat el creixement de la zona Nord de MAtaró, la tercera entrada, MAtaró Nord, només existeix per entrar o sortir direcció Girona. És com una broma. Els qui no sou de Mataró, però hi heu vingut algun cop en cotxe, sabreu que en segons quines hores i moments l'entrada de MAtaró Oest és un autèntic tap, un embús monumental, provocat pel disseny nefast d'aquella entrada (on confluixien Mataró Park, Hospital, i accés al centre), i també perquè tota la població de Mataró centre, Nord i Oest entra i surt per aquella infernal rotonda... perquè no hi ha Mataró Nord sentit Barcelona.

Ara han començat les obres per crear a Mataró Nord una entrada i sortida en el sentit Barcelona (ho podeu veure el projecte aquí, i la notícia actual). Ara, 25 anys més tard. Jo, veí d'una d'aquestes zones de Mataró Nord, estic d'enhorarbona: fins i tot a les 6 del matí, per sortir cap a Barcelona, puc tardar perfectament 15 minuts des de casa fins l'autopista... imagineu-vos en hora punta. Ara tindré una entrada a poca distància

Però malgrat tot no puc evitar pensar que les ments privilegiades que van dissenyar tota aquella moguda estan ben tranquils rascant-se la panxa, segurament amb la butxaca plena, després d'haver comès una de la xapusses més importants a nivell d'infraestructures que es poden veure a Catalunya: l'entrada Mataró Oest, i la inexistent entrada Mataró Nord. Ja no val la pena demanar caps, ni responsabilitats... o potser sí????

De totes maneres, tinc dret a l'enrabiada i la pataleta. Cop de Mall als incompetents... en especial els qui no paguen les seves incompetències. Ai, si a les nostres feines en féssim alguna d'aquestes...

El meu barça 08-09

Com diu un gran amic meu, el que tenen els blogs és que et permeten deixar pesnaments escrits, i després tornar-ho a veure després d'un temps, i valorar-ho des d'una altra perspectiva... per això, avui faig la meva proposta del barça 08-09... i dios dirà.
Em quedaria:
Valdés: no es de primer nivell mundial, massa errades, però no hi ha mercat... i encara pot créixer més.
Puyol (no ha sigut el millor any, però té un pes clau en aquest moment), Milito, i Márquez (amb dubtes del seu compromís... però bueno, quan juga regularment, ho pot fer molt i molt bé darrera o a mig camp)
Iniesta (ha de ser el pal de paller del Barça), Xavi (pot anar caient de l'onze, però...), Toure (res a dir)
Messi (i cuidar-lo molt...), Bojan (està demostrant molt i molt), Giovanni (creixerà molt, n'estic segur. A més, amb un punt d'experiència pot ser un trenca-partits).
Vendria:
Zambrotta (tot i el seu bon final de temporada), Abidal (necessitem més arribada per jugar contra autobusos), Deco (borrar-se amb el Madrid ja ha sigut massa), Edmilson, Henry (només si ens donen molt calers... tot i que el vaig defensar al principi, ara no el vull ni veure. Segur que em callarà la boca i fotrà mil gols l'any que ve), i Eto'o (ara té caché, guanyarem calers, i podrem fitxar; la seva boca el perd, la seva temporada ha sigut nefasta i li ha faltat humilitat per acceptar-ho, i encara li hem de demanar perdó per no guanyar títols... buuuuuuf)

Per tant, necessitem laterals, un mig que equilibri bé defensa i atac, i un davanter centre. Jo aposto per Villa, un parell d'anyets, i vendre'l. Crec que al Barça farà molts gols, el que ens ha faltat aquest any és un caçagols que fes gols "de merda", de boles sueltes, de rebots, i ell en sap.

I sobre Guardiola... em fa por, francament. Avui en dia, posar ordre a un vestuari, o tens molta mà, o t'acaben fent el llit... i si no, que li diguin a en Koeman. I no sé jo si tota la junta li donarà suport si cal donar clatellots, ja sabem que la directiva és un polvorí, i això és mala notícia per un entrenador... . Pel que fa a l'experiència... si mireu el palmarès de Sachi, Capello o Van Gaal, per posar tres exemples, veureu que van triomfar amb experiències nules o mínimes a primera divisió... per mi no és un criteri vàlid, o almenys, decisiu. No sé pas, a mi m'agradava Pellegrini, ell sí que va saber controlar magistralment una situació complicada (Riquelme) sense que l'equip ho patís... estava convençut que ell era l'escollit, perquè no se'n parlava

futbol es gol

Ara segur que en Rijkaard dirà que hem jugat millor, que hem tingut ocasions, que... jo que sé.
Fa 5 partits que no marquem cap gol. I un dia és mala sort. Dos també. Tants dies és no saber-ne. I punto.

Eto'o i Henry tenen varies coses en comú: no foten un gol a l'arcu iris, estan fora de forma, tenen el cap fora del Barça (família i selecció)... i el que fa més ràbia, encara parlen fora del camp, i sembla que els haguem de demanar perdó. ah! i tots dos és el moment de vendre'ls.
La diferència entre els dos és que d'Eto'o en treurem quatro duros, i que a Henry no el voldrà ningú. Ens haurem de menjar aquella deliciosa cara depressiva i depriment.

Ah, i una cosa... el Manchester ha sigut millor:
La feina de la defensa és evitar que hi hagi ocasions de gol. Aquí perdem, el United en els dos partits ens n'ha fet més, d'ocasions.
La feina del mig del camp són les dues, crear ocasions de gol pels davanters i evitar que el mig del camp contrari en crei. També perdem, ells han fet més ocasions que nosaltres.
I els davanters tenen la feina de fer gols... de poc, però també ens guanyen. N'han fet algun, de gol, cosa impensable al Barça.
Per tant, han sigut millors en totes les línies. Ja sé que alguns em diran que el mig del camp del Barça ha sigut superior... pot ser que en alguns moments si... però si no aquesta superioritat no es transforma en ocasions...

Faig resum, que no vull anar d'entès de futbol (no ho sóc i estic molt calent): temíem l'atac del Manchester, i resulta que ens ha guanyat sobretot la defensa... potser per culpa de la nostra pròpia davantera.
Apa, a dormir... igual amb el cap més fresc faig un post amb la meva proposta de Barça de futur. De moment, necessitem quatre punts per assegurar la quarta plaça a la lliga... i diumenge ve un València en alça. Ai.

Els meus pobres diners...

"...Deportistas de la talla de (...)presentaron la uniformidad con la que subirán a recoger las medallas (en la que predomina el color blanco), la de tiempo libre (blanca, roja o azul), la del desfile (rojo para los hombres y amarillo para las mujeres) y complementos como mochilas, maletas y macutos..." (veure tota la notícia)
Ja suporto malament que les televisions públiques es gasten calers enriquint clubs grans. Ja m'emprenya que els ajuntaments es gastin calers en clubs de primera línia, que com a tal, poc d'educatiu tenen... però això ja és una burla monumental. Quant val tot aquesta equipació, de tot tipus i mides, amb disenys de primera línia? resteu-me la meva part dels impostos, que la meva hipoteca surt molt cara!!! cony!!! (i a més, el coi de bandereta... casum tot!)

Montblanc ha caigut

Després de segles de resistir invasions, batalles i setges terribles, Montblanc ha caigut. Els temibles dominguerus, tribu salvatge extesa per la costa catalana i coneguda per la seva voracitat i consumisme, han travessat les muralles i han conquerit la ciutat.
Bromes apart, aquest cap de setmana hem estat a Montblanc, un dels pobles més bonics de Catalunya i amb un regust medieval més profund. Com que diu la tradició que la llegenda de Sant Jordi va passar a Monblanc, cada any organitzen la setmana medieval al voltant de tan assenyalada data. I nosaltres, que ja ho tenim això de tribu salvatge, hem anat allà.
Ja sabíem a què anàvem, molta gent, molt medievalisme de pa sucat amb moli, preus rebentats... i clar, això vam trobar. I tothom podria dir-nos: "home, ja ho sabíeu!!". És veritat... però així com hem estat en altres llocs farcits de gent, aquest cop hem tingut la sensació de poble superat, i que no pot donar l'abast.
Una llisteta de coses: un bar no va poder posar una cervesa en un got perquè no en tenia de nets; un altra bar va tardar moltíssim a portar coberts perquè no en tenia prou de nets; i encara un altre bar que no podia oferir gairebé cap gelat a un grup de famílies que duia una colla de nens... i que van acabar prenent un cacaolat. Un espectacle (venda d'esclaus) davant d'unes 800 persones... sense micro! L'espectacle de "la forca" es fa a la fossa de la muralla... i hi havia al voltant de 500 persones per veure'l per tant, només el veien els de primera fila (és el que té un escenari enfonsat). L'espectacle de la Dracum Nocte (invocació dels elements malignes) es fa en un escenari, i tothom ho veu a peu dret... per tant, només ho veu la primera fila...
En fi, el poble estava superat. Molta gent, ja se sap... però altres llocs tens la sensació que està controlat.
De totes maneres, un bon record: el poble fa un esforç molt gran ambientar-se i donar acollida a tothom, espectacles que estan prou a l'alçada la majoria de vegades, un espectacular mercat amb moltíssims productes, una atenció turística exquisita, això sí...
Si voleu anar-hi, jo ho recomano, val la pena... però també segur que val molt la pena anar a Montblanc en un altre moment que no hi hagi setmana medieval... qui sap quan hi ha més ambient medieval.
Podeu veure més informació al meu blog de viatge "el domingueru"