diumenge, 28 de setembre del 2008

Rebuig, i punto

Ahir vam perdre. Tots. Barça i Espanyol. Els presidents. Els nens que ploraven. Els que estàvem a casa i ens va quedar cara de tontos veient tot el que passava.
Només vull expressar el meu rebuig més profund a aquesta colla de delinqüents o pre-delinqüents que són els boixos nois, i altres grups d'aquesta calanya, i a tots aquests que amb les seves banderes, gestos, postures o polítiques permeten, recolzen o són indiferents a ells.
També vull reflexionar sobre qui té responsabilitat en tot això. Que en Laporta i en Dani es pensin a què porten les seves postures intransigents i les seves declaracions. Que els serveis de seguretat dels estadis es pensis que coi fan i de què serveixen (jo entro al camp nou cada partit amb ampolles d'aigua). I que totes les directives siguin valentes, decidides, i fotin fora dels camps aquesta gent (Laporta gairebé ho ha aconseguit, això no se li pot negar... i li va sortir car). I que en un món tecnològicament tant avançat es busqui un manera de controlar la venda d'entrades.
També vull cridar al compromís a les persones individuals del món de futbol (començant per un mateix). Erradiquem les postures que poden generar violència al voltant de l'esport: l'insult sistèmatic, barrejar-hi la política. De sobres es coneguda la meva profunda antipatia per tot el que fa olor a pericu i a la seva manera de veure el Barça i els culés... però d'aquí no va a més.
I per últim, cal fer una crida (inútil, ja ho sé) a la responsabilitat dels mitjans de comunicació per a posar les coses al seu lloc, no fer portades amb declaracions fora de to (que ja sabem que venen molt), no fer preguntes a les rodes de premsa buscant furgar ferides, i no parlar tant del que diu la gent fora del camp, sinó del que fa a dins.
No em volia enrollar, i deu n'hi do el que he escrit... però és que avui és un mal dia per tots els amants de l'esport. El pitjor dia que pot haver-hi, més que una derrota a una final. Avui tinc ressaca de violència al futbol. No tinc mal de cap ni de panxa... però, coi, estic molt fotut.