vergonya pseudo-esportiva.

La bogeria en la que des de fa anys està immers el món del futbol va retorçant les coses d'una forma tan preocupant que ja costa saber on mirar quan dius que ets aficionat d'un club de futbol.

Els qui hem fet esport des de petits, a la nostra escola o al barri, hem sigut capaços (afortunats nosaltres) de viure l'esport com un cant a l'esforç personal, a l'entrega d'aquest esforç a un bé de l'equip, a la "duresa" (entre cometes, parlem de nens) i la constància de l'entrenament regular, a la millora mica en mica... en fi, l'essència de l'esport...

Ara per ara, hi ha coses que a mi, com a aficionat a l'esport, com a esportista, em fan sentir certa vergonya de pertànyer a aquest món. Les fitxes milionàries, l'individualisme dels grans cracks, la manipulació dels reprentants, la falta de compromís de tothom...

Darrerament el meu punt d'indignació més alt són els horaris del futbol. Vaig habitualment al camp del barça... i ja no hi ha nens. Quin nen pot anar a les 9 del vespre un diumenge al camp nou... amb el fred que fot? Ara els nens només veuen el futbol per la tele... i per tant, només veuen la part més publicitària i més mercantilitzada i mediatitzada del futbol. Allò de viure la lluita sobre el camp de prop... l'esport està venut. Ja veurem què passarà amb aquesta afició "artificial" que s'està creant al voltant dels equips grans...

I de tant en tant, encara sento més vergonya quan sento coses com el discurs d'en Laporta. Sí, el Barça és molt gran, mou molta gent, molts milions... però només ets el president d'un club de futbol, si creus que això et dona dret al discurs sanguini pseudopolític... doncs realment és que el teu ego està molt cascat. Quina vergonya que aquest home ens representi (i no me n'amago, fins fa poc, tot i les seves suficiències, el veia prou bé "pa lo que se lleva"...)

Jo sóc esportista, sí... pertanyo al món de l'esport de tota la vida... però no a aquest, no senyor, no em sento identificat en gairebé res. Però què vols fer-hi, estic ofegat de sang culé, i malgrat tot això que pugui pensar, seguiré anant al camp, seguiré treient un mocador quan em toquin els nassos... i com diu el bon amic Joan, que odia el futbol, seguiré posant al pedestal ídols per fotre'ls a terra d'aqui quatre mesos. Potser això sí que és ser aficionat al futbol de veritat.

No sé encara ara per què vaig treure exactament el mocador ahir al camp nou... potser era contra el món del futbol d'alt nivell (econòmic, que no esportiu) en general. Valgui aquest post com una mocadora contra tot aquest sistema.

el món s'ho mereix

Encara que decidís a qui votar davant la taula de les paperetes a les últimes eleccions.
Encara que passi set el proper estiu per culpa d'uns polítics amb piscina particular.
Encara que en Laporta s'hagi tornat un feixista de cop i volta i ens faci caure la cara de vergonya als culés.
Encara que fins i tot l'esperit olímpic, el més pur del món, estigui embrutat per qüestions polítiques.
Encara que em senti impotent i rabiós veient com els grans estats tanquen els ulls a la repressió pseudo-nazi dels xinesos.
Encara que persones estimades puguin quedar-se sense feina per culpa d'una crisi hipotecària que tothom preveia, i que ningú no va fer res per no perdre un duro pel camí.
Encara que un error burocràtic mati a una nena innocent, i tothom es dediqui a repartir-se la merda sense que ningú dimiteixi, com sempre.
Encara que ens facin sentir culpables de ser mals conductors amb mesures com els punts el punyeteros 80, i encara i així es maten els mateixos (i ningú busca culpables a altres bandes).
Encara que la ISO em tregui la són cada dimecres a la nit.
Encara que l'AC Valdric no guanyi un puto partit a la lliga de la Laru, i que a l'últim ens marquéssin 3 gols per 3 pilotes perdudes meves.
Encara que el CPP m'hagi eliminat de la Champions a la superlliga (gràcies, comissió, per millonèssima vegada).
Encara que seeeeeeeeempre m'equivoqui de cruïlla quan agafo el cotxe.
Encara que les coses fàcils es tornen increïblement difícils de cop i volta, i fins i tot el blog ho nota...

Encara i tot... crec que el món es mereix (per bé o per mal) que jo digui el que em sembli de tot el que passa i de tot el que em passa. Per tant, tornem-hi... no? a veure què tal.

no passa res

Després diran que som uns intransigents, que som uns tancats, que ens fotran a la presó per cremar fotos del rei...
Però és que no hi ha dret. És que som una merda. Ens tracten com una merda. Aquest senyor de la foto (a qui, per cert, li vam omplir les butxaques al nostre país, tant garrepes que som), no li ha passat res. Entrenador del Madrid, per tant, mediàtic, les seves paraules avui en dia tenen més ressò que la persona més culte del país, arriben a més oïdes que ningú... i són més exemple que ningú...
I té els sants ous de despatxar-se contra els catalans com ho va fer en una roda de premsa... Això és greu... i tan greu.
Però el que és realment greu és que no ha passat res. Han passat tres setmanes... i no ha passat res. Res de res. De res. Per favor. He deixat passar dies, allò de que la justícia és lenta... i res. No sé què dir, no vull insultar al meu blog... però no ens estimen. No ens estiment!!! si deixen que ens insultin d'aquesta manera, i ningú fa res... no ens volen!!!! Què coi hi fem, amb ells?

un trist futur...

Potser ja l'heu vist, però jo he rigut força... suposo que per no plorar.

el rei... una opinió més

Ja sé que s'ha escrit i parlat molt sobre l'estirabot del monarca... però què vols, jo també hi vull dir la meva, i ho faré esquemàticament:
Punt 1: Chavez és un feixista, ell més que ningú, actua com a tal al seu país, i a més, mira de ser exemple... i hi ha gent que ho fa. Per tant, cop de mall... o patada als ous, si em permeteu.
Punt 2: El rei és un incompetent. Que tots ho hauríem tingut ganes de fer? i tant!!! i d'aixercar-nos i fotre-li un calvot... o algo més gros, al coi de Chavez. Però justament per això no som reis, ni caps d'estat, ni coses d'aquestes. Justament per això li paguem una animalada de diners!!! Per tant, cagada monumental. I punto, no té disculpa.
Punt 3: Que un adolescent de calçotets a la vista i piercing a l'orella, amb toro al clauer digui "ejke el rei tiene doh cohone, ése é mi juancal·lo, ahí, ahí, dale ar cháve", passi. Però que això ho diguin columnistes de diaris, tertulians d'alt nivell, periodistes de primera línia, etc... em sembla indignant. Això és no tenir ni puta idea. Si tenir un parell d'ous és fer un exabrupte així, anem ben servits. El parell de collons s'han de demostrar sent coherents amb una ideologia, amb unes promeses, amb un compromís social, per damunt d'electoralismes... o sigui, estar al costat del poble, per damunt de tota la resta, encara que això et costi la cadira. Si un parell d'ous es fer el que va fer el rei... a la merda la política. Carles Puyol pot ser president.
Punt 4: la figura del rei es inútil... i perjudicial. Amb tot el que ens ha decebut Zapatero, el rei es va carregar l'esforç diplomàtic que feia el cap d'estat (no defenso Zapatero, eh??? Només és un cas concret) plantant cara al capullu d'en Chavez. Que és el primer cop? M'és igual, es gravíssim. però clar, com que també és humà... coooom???? jo pensava que era rei per gràcia divina!!!! No vull reeeeeiiii!!!!
Punt 5: Una raó més per no estar a Espanya: no vull tenir reeeeeiiiiii!!!!!!!
Podem demanar la dimissió del rei? o hem d'esperar que neixi un herederu amb excés de cromosomes 21...