...toledo...

Ciutat castellana per excelència. És a dir, ciutat àrab, com totes les castellanes, duela a quien duela. Un enrevessat apilonament de carrers petits, estrets, que giren i regiren, pujen i baixen com cabrons, i que de cop no tenen sortida. No m'havia perdut mai tant fins i tot amb un mapa a la mà. A més, en consonància amb el nivell turístic de la zona, per molt que diguin, coses mal indicades, carrers sense nom, places que no surten al mapa... Per molt que siguin patrimoni de la humanitat, malameeeeeeeeeent! De fet, tot plegat augmenta el mite de ciutat misteriosa i plena de racons i raconades... ja els va bé.

És una visita esplèndida, no es pot perdre la sensació de visitar un temple de cada una de les tres religions: la brutal catedral primada, les runes de la Mesquita que ara es diu Cristo de la Luz, i l'antiga sinagoga de Santa Maria la Blanca. I, com totes aquestes ciutats que es conserven tan be, passejar i passejar, de dia i de nit, i sentir-te ne una altra època.

Cal no oblidar que durant 3 o 4 segles va ser Capital del Reino, fins que Felip II la va traslladar a Madrid (no sé si us sona el lloc... era una meerrrrddddaaaa de poble fins aquell moment).

Alguna perla:

Siiiiiiiii.... vam pillar la Festa Major, i hi havia gegaaaaaaaants!!! per cert... vaya kk de programa, glòria a les Santes. Ni tan sols han descobert el joc que dona fer un cartell de merda per a que la gent raji i entri en calor.

Després de fer unes tapetes a la plaza de Zocodover... doncs un puret, si senyor!!! (puret, puret, un reich mini, que de lo altre no en prenc maaaaaaaaaaaaaai)

















La Sinagoga de Santa Maria la Blanca, temple jueu.


















L'antiga mesquita del Cristo de la Luz (abans no es deia així, clar, clar...). Però mira, diu la llegenda que a l'Alfons VI se li va aparèixer un cristu benditu amb un farolet (rollo reis mags) entre els murs de la mesquita quan va reconquerir la ciutat. I clar, en van fer una església. Sempre tan respectuosos.