diumenge, 14 d’octubre de 2007

Amunt amb la cultura catalana

He de reconèixer que la meva cultura literària és limitada. Tot i que m'encanta llegir, sóc d'aquells que després d'acabar un llibre que m'ha encantat, faig una ullada a crítiques a internet o diaris, i em trobo que me'l deixen per terra... i al revés, miro de llegir llibres que em semblen tostonarros, i després resulta que són obres mestres... i també em passa en el cinema.
En fi, que sóc lector habitual (bé, devorador) sobretot de novel·la històrica (per alguns, novel·leta...), que m'apassiona i em distreu molt. Darrerament, també ho he dir, vaig evolucionant cap a la lectura de llibres d'història més aprop de l'assaig o anàlisi, i no tant de novel·la. Sí, ho endevineu, m'apassiona la història, tota, de dalt a baix, no tinc èpoques preferides... bueeeeno, potser sí, l'edat medieval; reconec que trio les vacances pel percentatge de castells visitables que hi ha pels voltant (la meva dona us ho pot confirmar...).
Doncs el que em vinc a referir amb aquesta premisa, és que reconec que no sóc lector habitual de literatura catalana, contemporània o no. I direu: quina vergooooooonya, un catalanista cada cop més convençut com jo... doncs sí, una mica sí, però bé, no entrarem en el debat de la relació que té la cultura d'una persona amb el seu sentiment nacionalista.
I ara que hem vist l'impacte d'alguns autors catalans a la fira de Frankfurt, cada cop m'adono més de que m'estic perdent moltes coses... noooo? Suposo que el contexte de transformació nacionalista en el que em veig immers darrerament hi ajuda força a fer un acostament cap als llibres catalans...
Doncs va, em comprometo a posar-m'hi una mica; acabo la novel·la històrica que estic llegint ara (La promesa del ángel, de Lenoir i Cabessos, que m'ha enganxat moltíiiiiissim, ho reconec!), i començo amb literatura catalana.
Poso a la meva llista la relectura de la Plaça del diamant (ho sento, em va avorrir la meva adolescència, he pecat), Incerta Glòria de Joan Sales(que algú ja aconsellava en algun blog que he remenat darrerament), alguna cosa de Jaume Cabré, el Camí de Sirga (diuen que una de les millors en català del segle), els Contes d'en Monzó, alguna cosa d'en Porcel... i no sé si tirar per clàssics, no sé...
Us demano la vostra cultivada ajuda: aconselleu-me llibres catalans, autors, m'és igual el tema, la època, el context... provem-ho.

5 comentaris:

Puji ha dit...

Tot això que dius està mooooolt bé. Jo també tinc pendent incerta glòria. Et recomano que abans de Monzó facis una repassada a Calders. Mai em canso de Calders! Cuentame un cuento la la la la la la la...

Oscar 7m76 ha dit...

El Quijote.

Oscar 7m76 ha dit...

... o potser aquest no era d'un català????

Oscar 7m76 ha dit...

Doncs mireu, precisament en Sergi Pusó (Maccabi de Les Corts) us recomana un llibre ambientat a Andorra:
http://passantpagines.blogspot.com/

Anònim ha dit...

Si vols història i catalana, et reecomano moltíssim el llibre de la Montserrat Roig sobre el satalans als camps nazis. Fa poc l'han reeditat i està al Robafaves. Ja em diràs. Duplein