el món s'ho mereix

Encara que decidís a qui votar davant la taula de les paperetes a les últimes eleccions.
Encara que passi set el proper estiu per culpa d'uns polítics amb piscina particular.
Encara que en Laporta s'hagi tornat un feixista de cop i volta i ens faci caure la cara de vergonya als culés.
Encara que fins i tot l'esperit olímpic, el més pur del món, estigui embrutat per qüestions polítiques.
Encara que em senti impotent i rabiós veient com els grans estats tanquen els ulls a la repressió pseudo-nazi dels xinesos.
Encara que persones estimades puguin quedar-se sense feina per culpa d'una crisi hipotecària que tothom preveia, i que ningú no va fer res per no perdre un duro pel camí.
Encara que un error burocràtic mati a una nena innocent, i tothom es dediqui a repartir-se la merda sense que ningú dimiteixi, com sempre.
Encara que ens facin sentir culpables de ser mals conductors amb mesures com els punts el punyeteros 80, i encara i així es maten els mateixos (i ningú busca culpables a altres bandes).
Encara que la ISO em tregui la són cada dimecres a la nit.
Encara que l'AC Valdric no guanyi un puto partit a la lliga de la Laru, i que a l'últim ens marquéssin 3 gols per 3 pilotes perdudes meves.
Encara que el CPP m'hagi eliminat de la Champions a la superlliga (gràcies, comissió, per millonèssima vegada).
Encara que seeeeeeeeempre m'equivoqui de cruïlla quan agafo el cotxe.
Encara que les coses fàcils es tornen increïblement difícils de cop i volta, i fins i tot el blog ho nota...

Encara i tot... crec que el món es mereix (per bé o per mal) que jo digui el que em sembli de tot el que passa i de tot el que em passa. Per tant, tornem-hi... no? a veure què tal.