Quan estàs assegurat a una asseguradora, l'única cosa que tens segura és que segur que pagues la teva quota.
El que segur que no tens segur quan estas assegurat a una asseguradora és que estiguis assegurat del que penses que estat assegurat.
Dit d'una altra manera:
- Any 2005: Una noia se salta un stop, i em fot un piñu. Pèrit, taller, etc. Jo tinc franquícia 200€. Per poder retirar el cotxe del taller un cop arreglat, els del taller em demanen o bé que pagui la franquícia, o bé un paperot de l'asseguradora conforme no sóc culpable i que per tant no he de pagar res. Aquest fax van tardar una setmana en enviar-lo. Vaig acabar trucant des de la porta del taller, amb les claus del cotxe a la mà, a les 8 del matí, per donar-los el número de fax del taller per a que ho enviessin davant meu.
- Any 2006: Tempesta al Maresme. Les tuberies del pàrking del nostre bloc no resisteixen, cauen, inunden pàrking, danyen algun cotxe, etc. Sort que ho tenim assegurat... però l'asseguradora diu que no paga perquè no cobreix defecte de construcció; a pagar entre tots els veïns. Ara estem a tribunals
- Any 2007: Tinc un accident de cotxe. La policia avisa una grua amb urgència per retirar el cotxe ja que està en situació perillosa. PAgo la grua de la meva butxaca. L'asseguradora em diu que envii factura de la grua que m'ho abonaran. Ho faig, i avui rebo la resposta: petició denegada perquè ells no van avisar la grúa, segons no sé quin article del contracte.
La primera era Winterthur (damos seguridad i protección a más de 4 millones de clientes), la segona era Mapfre (aseguramos tu calidad de vida) , i la tercera era Mutua Madrileña (la mayor seguridad al mejor precio). Tres anys, tres casos seriosos, tres putades, tres asseguradores. Podeu veure els eslògans a les portades de les seves webs, així es venen
Ho sento molt, perquè tinc persones que m'estimo moltíssim treballant amb asseguradores o coses relacionades (Roser, Edu, Josep...), però els tres cops que he necessitat els serveis d'aquestes empreses per coses serioses, m'han fallat, m'han decebut, m'han fet emprenyar... i sobretot, m'han fet pagar a mí (bé, el primer cop ho vaig evitar a l'últim segon). Quan la cosa és seriosa, sempre hi ha un article, un apartat, una irregularitat... sempre.
Per tant, asseguradores igual a lladres i estafadors. Sense cap mena de dubte. I amb tot convenciment. Lladres.
Estic rabiós, furiós, impotent... amb aquell sentiment de sentir-te una merda que ets davant d'una entitat poderosa, farta de calers que jo els dono, protegits pels millors assessors legals, i que s'estan rient de mi. Segur a la seu de la Mutua algú està pensant: "un altre tonto que paga una morterada a l'any i que no cobrarà el que li hem promès. A la saca!"
BBbbbbbbuuuuuuuffffffffffff
dijous, 25 de gener del 2007
diumenge, 21 de gener del 2007
El truco final (el prestigio)
Primera impressió: Dues hores (com és la moda) dura la película, i la tensió i entreteniment és irregular; durant la primera mitja hora o tres quarts, no acaba d'enganxar, va molt lenta, i tot es resumeix en un enfrontament que t'arriba a semblar infantil entre dos mags virtuosos, que no acaba de greixar del tot bé... però a partir de cert moment, amb la sortida a la llum del gran truc, la tensió es multiplica, i els jocs de Nolan t'acaben fent menjar la bola i desitjar que no s'acabi... a veure si resolts el gran secret abans que ell t'el destapi, com un desafiament!
Més fredament, s'ha de reconèixer que no confiava massa al principi en la parella protagonista; però Bale (Borden) i Jackman (Angier) fan una feina excelent, especialment Christian Bale, que fa un paperàs tremendu de principi a fi, i això ajuda molt a que la película avanci, perquè t'arribes a creure l'evolució dels protagonistes, i és creïble que acabin actuant com actuen. Sense la seva bona feina, seria difícil fer coherent que els dos mags fossin capaços de fer correr l'argument fins on arriba al final. I clar, si al darrera, fent pinya, tens en Michael Caine i la cada dia més bona (en tots els aspectes) Scarlett Johansson, doncs clar, un bon pastisset!
Al principi Nolan et despista amb els temps; que si ara endavant, que si ara enrrera... evidentment, res a veure amb Memento, però clar, et fas una mica de liu fins que no vas lligant caps. De fet, dona la sensació que no lligues caps fins que ell no vol; llavors dona llum amb un petit salt enrera en el temps que comença a deixar entreveure el final. Una altra cosa que té Nolan és l'ambientació, decorats, fotografia... tot magnífic, creïble, sense ser excesiu, la mida justa.
I al final... doncs unes sorpresetes que t'obliguen a fer una relectura de tot el que passa (això sempre li agrada a en Marc Plana), tot i que si, com diuen els mags, "estàs atent", gairebé tot ho pots haver relligat 15 minuts abans del final.
I més profundament (com sempre, des de la meva ignorància)... sembla com que Nolan ens vol ensenyar aquella part fosca de l'home, que pot transformar una passió positiva, un afany de superació, en una rivalitat obsessiva, una malaltia... i mostra com aquest descontrol passional arriba a posar-ho en joc tot... i potser perdre-ho. De totes maneres, no val la pena no mirar-s'hi massa, perquè em sembla que Nolan busca més el thriller, la història, i mimar els seus dos mags que no pas anar massa més endins.
En conclusió... no es una obra mestra, i no passarà a la història, però és de les bones de l'any segur; jo no me la perdria. I estigueu ben atents; si aneu pillant detalls que van caient com si res, podreu resoldre l'enigma abans del que us penseu! A veure si la remiro quan surti amb DVD i no se m'escapa res. Em sembla que comença a valdre la pena anar a veure les pelis d'aquest senyor Nolan.
Brillant: Els actors (principals i secundaris), l'últim terç de la película, el Colorado Springs... i el gran misteri en sí mateix
A tranques i barranques: la primera mitja hora, el sarau entre temps passats i presents, algun gir de guió una mica forçat.
Més fredament, s'ha de reconèixer que no confiava massa al principi en la parella protagonista; però Bale (Borden) i Jackman (Angier) fan una feina excelent, especialment Christian Bale, que fa un paperàs tremendu de principi a fi, i això ajuda molt a que la película avanci, perquè t'arribes a creure l'evolució dels protagonistes, i és creïble que acabin actuant com actuen. Sense la seva bona feina, seria difícil fer coherent que els dos mags fossin capaços de fer correr l'argument fins on arriba al final. I clar, si al darrera, fent pinya, tens en Michael Caine i la cada dia més bona (en tots els aspectes) Scarlett Johansson, doncs clar, un bon pastisset!
Al principi Nolan et despista amb els temps; que si ara endavant, que si ara enrrera... evidentment, res a veure amb Memento, però clar, et fas una mica de liu fins que no vas lligant caps. De fet, dona la sensació que no lligues caps fins que ell no vol; llavors dona llum amb un petit salt enrera en el temps que comença a deixar entreveure el final. Una altra cosa que té Nolan és l'ambientació, decorats, fotografia... tot magnífic, creïble, sense ser excesiu, la mida justa.
I al final... doncs unes sorpresetes que t'obliguen a fer una relectura de tot el que passa (això sempre li agrada a en Marc Plana), tot i que si, com diuen els mags, "estàs atent", gairebé tot ho pots haver relligat 15 minuts abans del final.
I més profundament (com sempre, des de la meva ignorància)... sembla com que Nolan ens vol ensenyar aquella part fosca de l'home, que pot transformar una passió positiva, un afany de superació, en una rivalitat obsessiva, una malaltia... i mostra com aquest descontrol passional arriba a posar-ho en joc tot... i potser perdre-ho. De totes maneres, no val la pena no mirar-s'hi massa, perquè em sembla que Nolan busca més el thriller, la història, i mimar els seus dos mags que no pas anar massa més endins.
En conclusió... no es una obra mestra, i no passarà a la història, però és de les bones de l'any segur; jo no me la perdria. I estigueu ben atents; si aneu pillant detalls que van caient com si res, podreu resoldre l'enigma abans del que us penseu! A veure si la remiro quan surti amb DVD i no se m'escapa res. Em sembla que comença a valdre la pena anar a veure les pelis d'aquest senyor Nolan.
Brillant: Els actors (principals i secundaris), l'últim terç de la película, el Colorado Springs... i el gran misteri en sí mateix
A tranques i barranques: la primera mitja hora, el sarau entre temps passats i presents, algun gir de guió una mica forçat.
dissabte, 20 de gener del 2007
Alguna cosa no funciona...
Es una mica llarg de llegir, però us asseguro que val la pena, perquè sembla una notícia del dia dels innocents. Els subratllats en color són meus, per accentuar alguns detalls... (Extret de elperiodico.com)
Una estudiante de Bachillerato disconforme con sus notas acude al Tribunal Superior de Justícia
Una alumna de primero de Bachillerato disconforme con el suspenso de cuatro asignaturas y convencida de que fue injustamente evaluada por sus profesores llevó su protesta hasta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que cuatro años después ha rechazado su reclamación.
La alumna, Elma P. M., suspendió en el 2003 las asignaturas de filosofía, física, matemáticas y química en el instituto Miquel Biada de Mataró, donde cursaba primero de bachillerato por tercer año consecutivo, tras haberlo intentado primero en una escuela privada. Disconforme con la calificación obtenida en esas cuatro materias, lo que le impedía pasar a segundo de bachillerato, la alumna presentó una reclamación ante la dirección del instituto y la Conselleria d'Educació en la que solicitaba que se le revisaran las pruebas por las que fue suspendida.
En su reclamación, la estudiante alegaba que sus profesores la trataron injustamente, utilizando en su evaluación criterios más restrictivos que los aplicados a sus compañeros, y pedía que se tuviera en cuenta no sólo el resultado de sus exámenes, sino también los trabajos que presentó durante el curso y su participación en clase. A propuesta del inspector, el Departament d'Educació creó una comisión que revisara la evaluación de la alumna y que, en septiembre del año 2003, concluyó que las calificaciones otorgadas eran correctas. Un mes después, el Director General de Ordenación e Innovación Educativa desestimó la reclamación presentada por la alumna, al no apreciar indicios de que el centro docente incumpliera las normas vigentes sobre la evaluación de alumnos de bachillerato.
De hecho, de las siete pruebas de filosofía que hizo, Elma aprobó sólo una, con un cinco pelado, igual que en los diez exámenes de física; la nota más alta que obtuvo en los 14 de matemáticas fue un 2,5, y, de los ocho de química, sólo superó uno con un 5,6. Durante el curso, cosechó nueve ceros en esas materias. No obstante, la estudiante recurrió la decisión del Departamento de Educació ante el Tribunal Superior de Justícia, que, cuatro años después, ha resuelto que no existió irregularidad alguna en la calificación de los exámenes.La demandante aportó al tribunal un trabajo de filosofía y otro de matemáticas que fueron bien valorados por el profesor correspondiente, pero el TSJC considera que esos ejercicios "no pueden suplir los resultados obtenidos en los controles realizados" y recuerda que en los exámenes "notoriamente, la alumna ha obtenido una media de notas que puede calificarse como baja".
Respecto al trato parcial de los profesores denunciado por la estudiante, el tribunal sostiene que la libertad de enseñanza implica cierta discrecionalidad del profesor o la junta evaluadora y concluye: "Todo lo que no sea arbitrario o manifiestamente injusto no es censurable, aunque sobre ello se pueda discrepar".El TSJC considera que la parcialidad y desigualdad denunciadas por la alumna "no dejan de ser apreciaciones subjetivas carentes de soporte acreditativo alguno".
A mi no em digueu que alguna cosa no està fallant, quan un cas així mobilitza una comissió amb gent que paguem totes les butxaques i arriba al tribunal de justícia... 9 zeros!!!
Una estudiante de Bachillerato disconforme con sus notas acude al Tribunal Superior de Justícia
Una alumna de primero de Bachillerato disconforme con el suspenso de cuatro asignaturas y convencida de que fue injustamente evaluada por sus profesores llevó su protesta hasta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que cuatro años después ha rechazado su reclamación.
La alumna, Elma P. M., suspendió en el 2003 las asignaturas de filosofía, física, matemáticas y química en el instituto Miquel Biada de Mataró, donde cursaba primero de bachillerato por tercer año consecutivo, tras haberlo intentado primero en una escuela privada. Disconforme con la calificación obtenida en esas cuatro materias, lo que le impedía pasar a segundo de bachillerato, la alumna presentó una reclamación ante la dirección del instituto y la Conselleria d'Educació en la que solicitaba que se le revisaran las pruebas por las que fue suspendida.
En su reclamación, la estudiante alegaba que sus profesores la trataron injustamente, utilizando en su evaluación criterios más restrictivos que los aplicados a sus compañeros, y pedía que se tuviera en cuenta no sólo el resultado de sus exámenes, sino también los trabajos que presentó durante el curso y su participación en clase. A propuesta del inspector, el Departament d'Educació creó una comisión que revisara la evaluación de la alumna y que, en septiembre del año 2003, concluyó que las calificaciones otorgadas eran correctas. Un mes después, el Director General de Ordenación e Innovación Educativa desestimó la reclamación presentada por la alumna, al no apreciar indicios de que el centro docente incumpliera las normas vigentes sobre la evaluación de alumnos de bachillerato.
De hecho, de las siete pruebas de filosofía que hizo, Elma aprobó sólo una, con un cinco pelado, igual que en los diez exámenes de física; la nota más alta que obtuvo en los 14 de matemáticas fue un 2,5, y, de los ocho de química, sólo superó uno con un 5,6. Durante el curso, cosechó nueve ceros en esas materias. No obstante, la estudiante recurrió la decisión del Departamento de Educació ante el Tribunal Superior de Justícia, que, cuatro años después, ha resuelto que no existió irregularidad alguna en la calificación de los exámenes.La demandante aportó al tribunal un trabajo de filosofía y otro de matemáticas que fueron bien valorados por el profesor correspondiente, pero el TSJC considera que esos ejercicios "no pueden suplir los resultados obtenidos en los controles realizados" y recuerda que en los exámenes "notoriamente, la alumna ha obtenido una media de notas que puede calificarse como baja".
Respecto al trato parcial de los profesores denunciado por la estudiante, el tribunal sostiene que la libertad de enseñanza implica cierta discrecionalidad del profesor o la junta evaluadora y concluye: "Todo lo que no sea arbitrario o manifiestamente injusto no es censurable, aunque sobre ello se pueda discrepar".El TSJC considera que la parcialidad y desigualdad denunciadas por la alumna "no dejan de ser apreciaciones subjetivas carentes de soporte acreditativo alguno".
A mi no em digueu que alguna cosa no està fallant, quan un cas així mobilitza una comissió amb gent que paguem totes les butxaques i arriba al tribunal de justícia... 9 zeros!!!
La bellesa de l'arruga
L'arruga és bella; la lleu irregularitat de l'arruga dona profunditat a la forma, crea un joc d'ombres màgic, i dona un aire de senzillesa a la imatge.
L'arruga suau del front dona un aire de serietat, d'intelectualitat, seny.
Per tant, vull trencar una llança en favor de l'arruga com a fet estètic, com a estil de vida, i us convida a que lluiu l'arruga.
Tant de bo aquest post serveixi per iniciar una nova tendència a la moda mundial, i potenciar l'arruga. Segur que algun dia va fer alguna cosa així amb la roba ben planxada, i va crear un estil. Perquè no puc aconseguir jo ara el contrari?
(post escrit despres de tot un dissabte al matí planxant)
L'arruga suau del front dona un aire de serietat, d'intelectualitat, seny.
Per tant, vull trencar una llança en favor de l'arruga com a fet estètic, com a estil de vida, i us convida a que lluiu l'arruga.
Tant de bo aquest post serveixi per iniciar una nova tendència a la moda mundial, i potenciar l'arruga. Segur que algun dia va fer alguna cosa així amb la roba ben planxada, i va crear un estil. Perquè no puc aconseguir jo ara el contrari?
(post escrit despres de tot un dissabte al matí planxant)
divendres, 19 de gener del 2007
El final de l'infern (II)
No vull que el meu post "el final de l'infern" es convereixi en un debat obert. Com que la meva intenció en el post era agrair el suport de la gent que tinc aprop, i el caire que prenien els comentaris anava cap una altra banda, he decidit esborrar-lo, i faré el mateix amb els comentaris que s'afegeixin en aquest. Ho faig per respecte i prudència... i no crec tampoc que la meva salut mental pugués ara per ara encaixar segons què.
Espero que ho entengueu, que ningú s'ofengui, i que ningú s'hagi sentit ofès pel meu post, on recordo que només agraïa el suport a al gent del meu voltant, i prou.
Tema "sanjat", com diria un gran home de futbol amb nom de rei mag. (si no fos per l'humor...)
Espero que ho entengueu, que ningú s'ofengui, i que ningú s'hagi sentit ofès pel meu post, on recordo que només agraïa el suport a al gent del meu voltant, i prou.
Tema "sanjat", com diria un gran home de futbol amb nom de rei mag. (si no fos per l'humor...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)