diumenge, 21 de gener de 2007

El truco final (el prestigio)

Primera impressió: Dues hores (com és la moda) dura la película, i la tensió i entreteniment és irregular; durant la primera mitja hora o tres quarts, no acaba d'enganxar, va molt lenta, i tot es resumeix en un enfrontament que t'arriba a semblar infantil entre dos mags virtuosos, que no acaba de greixar del tot bé... però a partir de cert moment, amb la sortida a la llum del gran truc, la tensió es multiplica, i els jocs de Nolan t'acaben fent menjar la bola i desitjar que no s'acabi... a veure si resolts el gran secret abans que ell t'el destapi, com un desafiament!
Més fredament, s'ha de reconèixer que no confiava massa al principi en la parella protagonista; però Bale (Borden) i Jackman (Angier) fan una feina excelent, especialment Christian Bale, que fa un paperàs tremendu de principi a fi, i això ajuda molt a que la película avanci, perquè t'arribes a creure l'evolució dels protagonistes, i és creïble que acabin actuant com actuen. Sense la seva bona feina, seria difícil fer coherent que els dos mags fossin capaços de fer correr l'argument fins on arriba al final. I clar, si al darrera, fent pinya, tens en Michael Caine i la cada dia més bona (en tots els aspectes) Scarlett Johansson, doncs clar, un bon pastisset!
Al principi Nolan et despista amb els temps; que si ara endavant, que si ara enrrera... evidentment, res a veure amb Memento, però clar, et fas una mica de liu fins que no vas lligant caps. De fet, dona la sensació que no lligues caps fins que ell no vol; llavors dona llum amb un petit salt enrera en el temps que comença a deixar entreveure el final. Una altra cosa que té Nolan és l'ambientació, decorats, fotografia... tot magnífic, creïble, sense ser excesiu, la mida justa.
I al final... doncs unes sorpresetes que t'obliguen a fer una relectura de tot el que passa (això sempre li agrada a en Marc Plana), tot i que si, com diuen els mags, "estàs atent", gairebé tot ho pots haver relligat 15 minuts abans del final.
I més profundament (com sempre, des de la meva ignorància)... sembla com que Nolan ens vol ensenyar aquella part fosca de l'home, que pot transformar una passió positiva, un afany de superació, en una rivalitat obsessiva, una malaltia... i mostra com aquest descontrol passional arriba a posar-ho en joc tot... i potser perdre-ho. De totes maneres, no val la pena no mirar-s'hi massa, perquè em sembla que Nolan busca més el thriller, la història, i mimar els seus dos mags que no pas anar massa més endins.
En conclusió... no es una obra mestra, i no passarà a la història, però és de les bones de l'any segur; jo no me la perdria. I estigueu ben atents; si aneu pillant detalls que van caient com si res, podreu resoldre l'enigma abans del que us penseu! A veure si la remiro quan surti amb DVD i no se m'escapa res. Em sembla que comença a valdre la pena anar a veure les pelis d'aquest senyor Nolan.
Brillant: Els actors (principals i secundaris), l'últim terç de la película, el Colorado Springs... i el gran misteri en sí mateix
A tranques i barranques: la primera mitja hora, el sarau entre temps passats i presents, algun gir de guió una mica forçat.

2 comentaris:

Itf ha dit...

Vaig anar a veure-la el passat divendres i em va semblar una pel·lícula molt interessant. Jo i un amic vam resoldre el misteri abans que s'explicités a la pantalla i vam sortir molt contents. Després, un cop al carrer, comences a mencionar detalls que no saps si tenen a veure amb el final o no com, per exemple, que el truc que fa el gran mag s'assebla alarmantment al de l'ocellet groc.

Anònim ha dit...

En Marc Plana et saluda i et diu que li va agradar normal la sorpresa final (que no és tant sorpresa). Clar que, tot sigui dit, la vaig anar a veure un dia que tenia tal sarau a la meva vida que res em podia sorprendre'm gaire.

Malgrat tot, estic content d'haver escollit aquesta peli i no haver-me decantat per "el ilusionista", peli que vaig veure fa poc en dvd i que és in-fu-ma-ble.