Ahir vaig tornar a veure una pel·lícula magníiiiifica, que és Mystic River... i em sembla que hi he trobat alguna clau, gràcies a l'ajuda d'en Marc Plana (tot un cinèfil) que em va dir que el missatge estava en les paraules i la comunicació...
I ahir m'hi vaig fixar... els personatges es defineixen per com parlen i es comuniquen amb els altres; a tall d'exemple, una peça clau del trencaclosques és un noi mut...
I em poso a pensar en la gent que conec... i realment és tant cert que tothom es defineix per la forma com es comunica... la mirada, el tremolor de la veu, el tema de conversa, la durada de la conversa, els gestos, el to de la paraula... i evidentment, la veritat que oculten, o que mig emmascaren, veritats o mentides que de vegades endevinem o que no...
En fi, no sé ben bé on vull anar a parar... però sí que és veritat que hi he pensat, i m'hi fixaré una mica més en com es comuniquen les persones del meu voltant, segur que hi ha pistes.
1 comentari:
Ara em pica per parlar de Mysitic River. De fet, no és la comunicació l'eix central. És la no-comunicació. Hi ha en Sean Penn, hi en Kevin Bacon i en Tim Robbins. Una de les trames que no té a veure amb la ressolució de l'assassinat és la d'en Kevin Bacon i la seva dona. Ella la truca i mai diu res. Fins al final en què ell ve a reconèixer que és un capullo. A partir d'aquí, ella parla. En l'epileg de la peli -l'escena de la marxa americana pel carrer-, en Kevin Bacon està amb la dona. Tambés ho està en Sean Penn. Només la dona d'en Tim Robbins busca entre la gent en clara contraposició amb la resta de families. És l'única parella que no ha parlat, que no s'ha comunicat. En Tim Robbins li ha amagat el secret, ella l'ha denunciada i la parella ha quedat trencada. No diré que estigui o no d'acord, això és el que hi ha a la peli.
Publica un comentari a l'entrada