Millet o la impunitat

No en tinc ni idea de lleis. O ben poca cosa. Perquè sóc un ciutadà de peu pla (d'una menestralia encisadora, com diria aquell...) i clar, no és la meva feina, no és el meu món, i no el domino.
Segur que perdria en un debat obert amb qualsevol iniciat jurista, però la sensació no me la treurà ningú... El meu concepte de justícia, en positiu i negatiu, és que cada acció té la seva reacció, i com més ràpida, més efectiva. Quan veig un nen que pega un altre, la reacció és immediata, i aquest nen rep una reacció (reflexió, càstig, el que sigui!). Si no el veig, però m'ho diuen, i ell m'ho reconeix... doncs igual. Si un nen fa una cosa ben feta, se'l felicita, se'l premia, o el que sigui. Aquest és el meu concepte de justícia... simplot, oi? com jo... com la majoria de gent de peu pla. Que, al cap i a la fi, és la majoria de gent viva del planeta... la gran majoria! La immensa majoria!
Doncs si 4 mesos després de reconèixer públicament la seva estafa, el senyor Millet encara no és a la presó, no puc evitar tenir la sensació de injustícia. I més enllà encara, la sensació de incoherència: quina prova més clara vols per tancar un tiu que la seva pròpia confessió? I a partir d'aquí, ja passo a la impotència i la ràbia... i després, més calmat, a la desconfiança.
Desconfiança en un sistema que permet a aquest home estar al carrer, al que trenca cada nit vidres de cotxes del meu veïnat estar al carrer, al que van detenir a dins d'una casa robant estar al carrer... i que, en canvi, fa que si jo deixo el cotxe mal aparcat una hora en un lloc desert a les 10 de la nit em segrestin el cotxe i hagi de pagar 150 euros (és un exemple, no estic rabiós per una grua inoportuna).
No sé explicar-me millor... perquè no sé de lleis, sóc un tiu simplot del carrer que li passa un cop més allò de que mira al seu voltant, veu les coses que passen, i pensa que no reconeix aquest món que hi ha al voltant, que se sent envoltat d'injustícia, que li crea ràbia, impotència... i desconfiança. Desconfiança en la llei, en els jutges, en un dels pilars del món democràtic.
Mira si tinc desconfiança que tinc clar que Millet no anirà a la presó fins d'aquí dos o tres anys com a mínim, quan es faci el judici, sentència, recursos, etc. Llavors ja serà una mica més vell, i en poc temps sortirà per allò humanitari de que pugui passar la vellesa... total, haurà viscut 20 anys com un rei, dos o tres anyets a la presó (si hi va finalment), i la dolça vellesa a casa. Com odio aquest home, amb tota la meva sang, quina ràbia.
I si tots els ciutadans de peu plà estan com jo? Impotents, rabiosos, i desconfiats? Som la gran majoria de la gent del món... estem creant un monstre.

Festa d'aniversari religiosa

No sé comp expressar el que he sentit quan he llegit aquesta notícia: la festa d'aniversari del germà de Ratzinger, el Papa, es farà a la capella sixtina amb un concert de Mozart i costarà 100.000 euros.
Em sembla que he sentit ràbia. Ràbia de que un personatge públic faci aquesta despesa de diners per un caprici. I m'és igual si estem en crisi o no; em faria la mateixa ràbia. Quina ràbia!!!
També he sentit impotència; jo sóc cristià, em considero de l'Església (amb majúscula), i hi crec fermament... però no puc escollir el cap de la meva Església, a mi aquest home no em representa, és més, li tinc un cert despreci... però no puc evitar que quan fa coses com aquesta tothom se'n foti de l'Església i dels cristians, i de com prediquem amb l'exemple. Almenys, al Zapatero o al Montilla els puc votar o no... hi ha més democràcia al món laïc que al món cristià.
No puc evitar sentir vergonya... de dir que jo pertanyo a l'Església que comanda aquest senyor, de vendre pel món la humilitat, la senzillesa... i que tothom se'n foti de mi.
Hi he sentit pena, molta pena. Pena de veure com gent com aquesta pot enfonsar tot el que significa l'Església (amb majúscules), i molta pena quan recordo, i voldria poder recordar-li al Sr. Ratzinger, que Jesús va celebrar la festa més gran de la seva vida en una copa de fusta amb vi i pa, i prou... i tres dies més tard anava despullat carregant una creu pel carrer mentre tothom en feia mofa.
Mira, almenys en això s'assemblen Jesús i Ratzinger: ara també tothom en fa mofa del nostra Papa.

Rebuig, i punto

Ahir vam perdre. Tots. Barça i Espanyol. Els presidents. Els nens que ploraven. Els que estàvem a casa i ens va quedar cara de tontos veient tot el que passava.
Només vull expressar el meu rebuig més profund a aquesta colla de delinqüents o pre-delinqüents que són els boixos nois, i altres grups d'aquesta calanya, i a tots aquests que amb les seves banderes, gestos, postures o polítiques permeten, recolzen o són indiferents a ells.
També vull reflexionar sobre qui té responsabilitat en tot això. Que en Laporta i en Dani es pensin a què porten les seves postures intransigents i les seves declaracions. Que els serveis de seguretat dels estadis es pensis que coi fan i de què serveixen (jo entro al camp nou cada partit amb ampolles d'aigua). I que totes les directives siguin valentes, decidides, i fotin fora dels camps aquesta gent (Laporta gairebé ho ha aconseguit, això no se li pot negar... i li va sortir car). I que en un món tecnològicament tant avançat es busqui un manera de controlar la venda d'entrades.
També vull cridar al compromís a les persones individuals del món de futbol (començant per un mateix). Erradiquem les postures que poden generar violència al voltant de l'esport: l'insult sistèmatic, barrejar-hi la política. De sobres es coneguda la meva profunda antipatia per tot el que fa olor a pericu i a la seva manera de veure el Barça i els culés... però d'aquí no va a més.
I per últim, cal fer una crida (inútil, ja ho sé) a la responsabilitat dels mitjans de comunicació per a posar les coses al seu lloc, no fer portades amb declaracions fora de to (que ja sabem que venen molt), no fer preguntes a les rodes de premsa buscant furgar ferides, i no parlar tant del que diu la gent fora del camp, sinó del que fa a dins.
No em volia enrollar, i deu n'hi do el que he escrit... però és que avui és un mal dia per tots els amants de l'esport. El pitjor dia que pot haver-hi, més que una derrota a una final. Avui tinc ressaca de violència al futbol. No tinc mal de cap ni de panxa... però, coi, estic molt fotut.

Mataró Nord... visió estratègica?

Fa 20 anys ja es parlava del creixement de Mataró cap a l'Oest (o sigui, l'actual Via Europa i el barri del voltant), i cap al Nord (o sigui, el barri de l'Havana, Escorxador, i Cal Collut... i Rocafona, clar)... per no parlar de infinita polèmica de la urbanització o no de les Hortes de les Cinc Sènies, més al Nord encara.

Als qui no sigueu de Mataró això us sonarà a xinès, però el que vinc a dir és que ja fa més de 20 anys que està planificat aquest creixement, que estava en marxa, que havien començat les intervencions urbanístiques... ¿planificat?

Tota aquesta previsió de creixement imparable coincidia amb un dels grans moments i oportunitats de la comarca: l'ampliació de l'antiga A19 (actual C32) fins a Palafolls, creant una ronda entorn de MAtaró amb tres carrils d'anada i tornada, i amb tres accesssos nous a la ciutat; Mataró Sud, Mataró Oest... i el tercer???? doncs aquí està el tema; malgrat el creixement de la zona Nord de MAtaró, la tercera entrada, MAtaró Nord, només existeix per entrar o sortir direcció Girona. És com una broma. Els qui no sou de Mataró, però hi heu vingut algun cop en cotxe, sabreu que en segons quines hores i moments l'entrada de MAtaró Oest és un autèntic tap, un embús monumental, provocat pel disseny nefast d'aquella entrada (on confluixien Mataró Park, Hospital, i accés al centre), i també perquè tota la població de Mataró centre, Nord i Oest entra i surt per aquella infernal rotonda... perquè no hi ha Mataró Nord sentit Barcelona.

Ara han començat les obres per crear a Mataró Nord una entrada i sortida en el sentit Barcelona (ho podeu veure el projecte aquí, i la notícia actual). Ara, 25 anys més tard. Jo, veí d'una d'aquestes zones de Mataró Nord, estic d'enhorarbona: fins i tot a les 6 del matí, per sortir cap a Barcelona, puc tardar perfectament 15 minuts des de casa fins l'autopista... imagineu-vos en hora punta. Ara tindré una entrada a poca distància

Però malgrat tot no puc evitar pensar que les ments privilegiades que van dissenyar tota aquella moguda estan ben tranquils rascant-se la panxa, segurament amb la butxaca plena, després d'haver comès una de la xapusses més importants a nivell d'infraestructures que es poden veure a Catalunya: l'entrada Mataró Oest, i la inexistent entrada Mataró Nord. Ja no val la pena demanar caps, ni responsabilitats... o potser sí????

De totes maneres, tinc dret a l'enrabiada i la pataleta. Cop de Mall als incompetents... en especial els qui no paguen les seves incompetències. Ai, si a les nostres feines en féssim alguna d'aquestes...

El meu barça 08-09

Com diu un gran amic meu, el que tenen els blogs és que et permeten deixar pesnaments escrits, i després tornar-ho a veure després d'un temps, i valorar-ho des d'una altra perspectiva... per això, avui faig la meva proposta del barça 08-09... i dios dirà.
Em quedaria:
Valdés: no es de primer nivell mundial, massa errades, però no hi ha mercat... i encara pot créixer més.
Puyol (no ha sigut el millor any, però té un pes clau en aquest moment), Milito, i Márquez (amb dubtes del seu compromís... però bueno, quan juga regularment, ho pot fer molt i molt bé darrera o a mig camp)
Iniesta (ha de ser el pal de paller del Barça), Xavi (pot anar caient de l'onze, però...), Toure (res a dir)
Messi (i cuidar-lo molt...), Bojan (està demostrant molt i molt), Giovanni (creixerà molt, n'estic segur. A més, amb un punt d'experiència pot ser un trenca-partits).
Vendria:
Zambrotta (tot i el seu bon final de temporada), Abidal (necessitem més arribada per jugar contra autobusos), Deco (borrar-se amb el Madrid ja ha sigut massa), Edmilson, Henry (només si ens donen molt calers... tot i que el vaig defensar al principi, ara no el vull ni veure. Segur que em callarà la boca i fotrà mil gols l'any que ve), i Eto'o (ara té caché, guanyarem calers, i podrem fitxar; la seva boca el perd, la seva temporada ha sigut nefasta i li ha faltat humilitat per acceptar-ho, i encara li hem de demanar perdó per no guanyar títols... buuuuuuf)

Per tant, necessitem laterals, un mig que equilibri bé defensa i atac, i un davanter centre. Jo aposto per Villa, un parell d'anyets, i vendre'l. Crec que al Barça farà molts gols, el que ens ha faltat aquest any és un caçagols que fes gols "de merda", de boles sueltes, de rebots, i ell en sap.

I sobre Guardiola... em fa por, francament. Avui en dia, posar ordre a un vestuari, o tens molta mà, o t'acaben fent el llit... i si no, que li diguin a en Koeman. I no sé jo si tota la junta li donarà suport si cal donar clatellots, ja sabem que la directiva és un polvorí, i això és mala notícia per un entrenador... . Pel que fa a l'experiència... si mireu el palmarès de Sachi, Capello o Van Gaal, per posar tres exemples, veureu que van triomfar amb experiències nules o mínimes a primera divisió... per mi no és un criteri vàlid, o almenys, decisiu. No sé pas, a mi m'agradava Pellegrini, ell sí que va saber controlar magistralment una situació complicada (Riquelme) sense que l'equip ho patís... estava convençut que ell era l'escollit, perquè no se'n parlava