Festa d'aniversari religiosa

No sé comp expressar el que he sentit quan he llegit aquesta notícia: la festa d'aniversari del germà de Ratzinger, el Papa, es farà a la capella sixtina amb un concert de Mozart i costarà 100.000 euros.
Em sembla que he sentit ràbia. Ràbia de que un personatge públic faci aquesta despesa de diners per un caprici. I m'és igual si estem en crisi o no; em faria la mateixa ràbia. Quina ràbia!!!
També he sentit impotència; jo sóc cristià, em considero de l'Església (amb majúscula), i hi crec fermament... però no puc escollir el cap de la meva Església, a mi aquest home no em representa, és més, li tinc un cert despreci... però no puc evitar que quan fa coses com aquesta tothom se'n foti de l'Església i dels cristians, i de com prediquem amb l'exemple. Almenys, al Zapatero o al Montilla els puc votar o no... hi ha més democràcia al món laïc que al món cristià.
No puc evitar sentir vergonya... de dir que jo pertanyo a l'Església que comanda aquest senyor, de vendre pel món la humilitat, la senzillesa... i que tothom se'n foti de mi.
Hi he sentit pena, molta pena. Pena de veure com gent com aquesta pot enfonsar tot el que significa l'Església (amb majúscules), i molta pena quan recordo, i voldria poder recordar-li al Sr. Ratzinger, que Jesús va celebrar la festa més gran de la seva vida en una copa de fusta amb vi i pa, i prou... i tres dies més tard anava despullat carregant una creu pel carrer mentre tothom en feia mofa.
Mira, almenys en això s'assemblen Jesús i Ratzinger: ara també tothom en fa mofa del nostra Papa.