Ha passat, és clar. Mireu-ho aquí, però jo ha sabeu. Tots ho sabíem. Es veia a venir. Les postures radicals, extremes, desproporcionades, incoherents fins i tot, provoquen el mateix efecte a la inversa. I és que tothom té la sensibilitat a flor de pell. Ara comença una espiral que va començar amb un fet per mí totalment horrible i rebutjable com és cremar una foto... però que s'ha disparat per la reacció desproporcionada d'alguns sectors del país.
No sé si demanar un encenedor i posar-me a la cúa... no ho crec perque va contra els meus principis. Però més endins, més enllà d'un fet superficial com cremar una foto, alguna cosa em torna a bullir com quan tenia 14 encesos anys, i em sembla que cal tornar a caminar, i tornar a posar antigues utopíes nacionalistes una mica més amunt en el meu ordre de prioritats. Al final, ens les tindrem
1 comentari:
Sí senyor, l'altre dia vaig escriure precisament d'això. Ens han torejat tant que se'ns està acabant la paciència a tots plegats.
Publica un comentari a l'entrada