Violat

Dijous van entrar a robar a casa. A plena llum del dia, a les 12 del migdia. Sabien que no hi havia ningú al bloc, ho tenien tot controlat, tothom treballa... i cap a dins. No van ni rebentar la porta, nosaltres convençuts que teníem una porta segura, van tardar dos minuts a rebentar el bombí sense fer ni tant sols soroll. El botí, dues teles LCD i el portàtil. Per sort, no va haver-hi destrossa, sí que van obrir armaris, però no van remenar res, tenien molt clar què buscàven. Van poder agafar DVDs, radiocassets, mp3, mòbils... però res de res, no van ni obrir calaixos. Només van escampar el joier per damunt del llit, la resta, intacte

Veurem com es porta l'asseguradora aquest cop, de moment la porta va quedar arreglada en poques hores, d'urgència, i cobert al cent per cent... ara veurem el que hi havia a dins.

Va venir la científica després a buscar empremtes i tal... ja veus, duien guants, evidentment... però el millor de tot és que saben qui son (una banda de xilens que estan actuant per la ciutat), i que fins i tot n'hi ha un que saben qui és, el tenen identificat per unes empremtes a un altre lloc, i saben fins i tot on viu... però si no el troben "con las manos en la massa" no poden fer-hi res. En fi...

Malgrat tot, el cop moral és duríssim; la sensació de no estar segur ni a casa no es pot explicar, la por i la inseguretat, la ràbia i la impotència... no són explicables per escrit, per això he tardat dies a posar-ho aquí.

Us deixo alguna imatge de la nostra intimitat robada... i em reservo un post per explicar-vos coses sobre els panys, dels que m'he convertit en un expert.

Van enretirar el sofà per poder desendollar el carregador del portàtil... per a què veieu que clar que tenien el que volien.L'habitació, la part més maltractada, el joier obert, els calaixets damunt el llit, el cable del DVD, calaixos remenats...