diumenge, 14 de gener del 2007

Babel

Una pel·lícula entretinguda, profunda, molt ben pensada, i que et fa patir i arribes a passar-ho malament fins i tot... és millor no anar-la a veure si estàs depre, perquè té punts de tristesa bastant extrems... Una bona (i llarga) estona de cine... i molt de fum del cap després.
És un plaer sempre posar-se davant d'una peli que està feta com ha de ser: amb un missatge, amb una idea per transmetre, i a partir d'aquí, es nota com hi neix tota la resta al voltant. A partir d'aquí, la imaginació, la creativitat, la idea lluminosa que dona cos a tot plegat, i la capacitat tècnica de l'equip i els actors és el que acaba de fer la obra... i no al revés!
De fons, o més ben dit, d'arrel, la complexitat de la comunicació humana; tota l'argument neix i s'embolica per les situacions creades per falta de comunicació amb diferents formes: idioma, cultura, pors, prejudicis, alcohol... alguns malentesos poden passar per anecdòtics i fins i tot humorístics, però d'altres arrenquen del més profund de la persona: traumes, barreres culturals, frustracions... tots sumats, donen forma a un món incomprensible; la japonesa sord-muda simbolitza la impotència de la persona que vol comunicar-se i no troba el canal, i no pot fer sortir les seves frustracions i pors, fins que gairebé se la mengen viva...
El joc temporal que monta Iñárritu és una mica més confús que a "amores perros", i de fet no s'aclareix realment fins al final; això ajuda a mantenir la tensió, que potser podria caure en algún moment en què l'argument es mou poc. Sorprèn veure en Brad Pitt en un guió com aquest... però no hi desentona, tot i que no a mi no em fa mai el pes.
Crec que el missatge arriba, a més amb cruesa, i atacant la consciència... el que passa és que per arribar a lligar els tres contexts tan diferents l'argument hi ha moments en què s'agafa amb pinces, i la casualitat i la mala sort tenen un paper massa important... però bé, se li perdona, perquè el fons ho acaba lligant tot bé.
Una bona película, una mica llarga (però ja és normal), i portar clínex, no fos cas... Molt aconsellable!
Brillant: el missatge, la humanitat de gairebé tots els personatges, les localitzacions.
A tranques i barranques: alguns lligams argumentals molt forçats, massa casuals...

3 comentaris:

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Doncs, jo penso que Brad Pitt és millor actor del que sembla (Snachs, El club de la lucha, Seven, etc...). El que passa es que és un actor molt contingut i a vegades sembla inexpresiu, però té una mirada semblant a la de Robert Mitchum.

Anònim ha dit...

Aquesta Babel diuen que és molt millor en versió original perquè cada personatge parla en un idioma diferent, cosa que deu ser la reòstia de complicada per seguir-la...

Candela ha dit...

És molt bona!!! però hi ha alguns punts que m'hagues agradat que quedessin més clars.